Diversitat en la Facultat de Física
Després de molt de temps, per fi aplega la nova entrega de les enquestes Desfase. El tema actual ha sigut la diversitat sexual a la nostra facultat, un tema de gran interés per a visibilitzar-nos i demostrar que som molts més del que sembla, que estem ací i que importem i aportem heterogeneïtat (que no heterosexualitat) a la societat.
A esta etapa de les nostres vides, l'acceptació es troba molt implantada i ja no està la por d'eixir de l'armari al nostre entorn més proper, ningú o quasi ningú ens coneix, així que es pot fer un "reset" de la nostra conducta per a ser, des d'un principi, el que realment som, sense haver de patir el canvi en com ens veuen els altres. Per a la majoria, açò és un alliberament.
Així que anem ja als resultats de l'enquesta. Hem d'agrair gratament la gran participació dels alumnes de 4t, dels quals han contestat 70 persones, formant un 40% dels 172 participants a l'enquesta. Segons baixem el curs, va baixant la participació, però sempre resultant en una mostra suficientment representativa, fins a un mínim de 20 persones que han respost que són del 1r curs. També hi han participat 10 persones relacionades amb la facultat però que no cursen actualment cap dels dos graus que oferta la facultat, sinó en etapes superiors.
Per altra banda, el 90% dels enquestats estudien el grau en Física, mentre que la resta es troben fent Òptica i Optometria.
Quant a la cisheteronormativitat (ser heterosexual cisgènere), el 70% dels enquestats la complixen, mentre que el 30% restant pertanyerien d'una forma o altra al col·lectiu LGTB+. La forma de preguntar-ho podria haver sigut millor, ho reconeixem 😅.
Creiem que la pregunta anterior ha sigut mal plantejada perquè, dins dels LGTB+, un 20% són heterosexuals, xifra que no és compensada amb les respostes de transsexualitat ni no-binarisme. De totes formes, també es pensava incloure dins d'eixa pregunta a la gent que haja tingut experiències homosexuals, així que hem marcat un triple.
Un altre 20% es consideraria homosexual dins de la comunitat LGTB+ ja esmentada, i la resta es declara bisexual, amb una xicoteta minoria que no es considera cap de les sexualitats dites ni asexual, dels quals cap s'ha enquestat.
El gènere dels enquestats està prou igualat, amb aproximadament la mitat dels enquestats LGTB+ considerant-se xics i l'altra mitat, xiques, amb un enquestat que no es reconeix amb cap dels dos gèneres majoritaris. Altrament, el gènere actual de tres dels enquestats és diferent del que els fou assignat en nàixer.
Però ara deixem-nos de definicions i anem a les barreres socials, un fet amb què ens hem de trobar segons avancem i ens tornem sers socials. Només un terç dels enquestats es troba completament fora de l'armari, eixe concepte que descriu a qui encara no ha parlat de la seua sexualitat al seu entorn.
Malauradament, el 40% encara no ha fet el pas d'eixir de l'armari amb cap membre de la seua família, mentre que només el 20% hi viuen amb normalitat la seua sexualitat. Per descomptat, cada u té el seu ritme d'eixida de l'armari. Des d'ací només podem donar-los suport i ànim en l'ardu camí de la llibertat.
Quant a les amistats, les dades són més positives, ja que més del 60% dels participants estan fora de l'armari amb els seus amics, però seguix hi havent una xicoteta minoria del 6% que encara no han pogut fer-ho de cap manera. El 30% restant es troben en procés.
En la universitat les dades són intermèdies a les dos anteriors. La mitat de les persones LGTB+ viuen plenament la seua sexualitat a la universitat, mentre que un 20% estan encara en camí i un altre 30% encara no ha sentit la suficient seguretat i confiança com per a eixir de l'armari.
Parlant de temes més íntims entrem a les relacions entre persones. 54 participants LGTB+ de l'enquesta ens han parlat sobre el gènere de les seues relaciones afectivo-sexuals. D'estos enquestats, un 30% mai ha mantingut cap tipus de relació amb persones del gènere oposat al seu; altrament, el 50% les ha tingudes amb gent del seu gènere.
Ara entrem a un tema més delicat, la discriminació per motius de sexualitat i gènere, un trist fet que encara es viu molt a sovint. De totes formes, els resultats són "quasi" positius, ja que "només" el 32% dels enquestats LGTB+ ha patit algun tipus de discriminació per la seua condició. Esperem que no siga una cosa de l'edat, que ens hauria fet tindre menys temps per a arribar a patir-la.
En relació amb això, quasi la mateixa proporció, el 27%, ha patit violència física i verbal per la seua forma de ser, actes poc tolerables en la societat espanyola, que, teòricament, és de les més obertes a este tema. Per desgràcia, sempre hi haurà imbècils.
Una part més agredolça són les sorpreses positives i negatives que s'han rebut dels entorns propers. Un 30% de les persones LGTB+ han contestat haver ser decebuts per una persona propera. Per sort, els resultats positius són majors, amb un 50% que han respost que han sigut sorpresos positivament per algun familiar o amic proper.
Finalment, s'ha deixat l'opció de fer un comentari al voltant d'aquest tema per a mostrar de més a prop el que pensa la gent de tot açò.
Tornant a les sorpreses positives, un dels enquestats ens diu: "Mi madre tiene mucha confianza conmigo en ese tema. Aunque en un principio me resultaban violentas sus charlas y sus preguntas, ahora he aumentado mi confianza con ella, me ayuda a poder quedar con gente, guarda el secreto al resto de la familia y es muy asertiva con todo".
Un major (pel que es deduïx) ens conta: "La verdad es que soy un tipo con suerte. Cuando salí del armario estaba cagado en los pantalones, y de hecho fue un proceso que me tomé con mucha calma, pero todo el mundo a mi alrededor respondió súper bien, incluidos amigos que sé que son gente conservadora y muy religiosa. Algún amigo incluso me "riñó" por no habérselo contado antes! Recuerdo con mucho cariño esa anécdota, porque me dijo algo del tipo "estás tonto, me habría gustado estar presente durante todo ese proceso" (useful info: estas cosas sucedieron en la segunda mitad de los 2000)".
Altra persona ens conta una de les generalitzacions més esteses que giren al voltant de la gent homosexual i bisexual:"Aportación negativa: cuando dices que has tenido alguna relación con alguien de tu mismo género hay gente que se piensa que te gustan todas las personas de tu mismo género y es agobiante". Però també ens diu que "Algo positivo: en el mismo caso que antes pero también hay gente del mismo género que es curiosa y pregunta cosas positivas y eso da gusto".
Altre enquestat ens comenta les diferències entre l'ambient a la universitat i l'ambient als pobles: "En bastantes entornos, por ejemplo en la universidad, no he salido del armario realmente porque no lo estuve en primer momento. Puede que sea suerte, puede que sea que la universidad suele presentar un entorno muy positivo en este tema, o pueden ser ambas, pero en ningún momento me he visto forzado a seguir expectativas y/o prejuicios de género ni he sentido ningún tipo de homofobia hacia mi persona. En mi pueblo, eso sí, en particular desde ciertas tribus sociales como los "canis" he experimentado un cierto grado de homofobia y, hasta en una ocasión, una agresión física".
Finalment, ens trobem amb una crítica als constructes socials:"Pues como nunca he estado con un tío a efectos prácticos no sufro lo que una persona en una relación con alguien de su mismo sexo.
En general el género y la orientacions sexual las veo como mierdas sociales que tendrian que desaparecer, aunque soy consciente de que aunque no tengan justificación material, en nuestras sociedad existe el género y no lo escogemos, sino que se nos impone. Por eso he puesto que mi género es hombre, aunque en realidad no me identifico para nada con el género masculino".
Per a concloure volem donar el nostre suport a totes les persones que s'identifiquen com a LGTB+. Si ens unim, no podran amb nosaltres; tenim molts aliats, però, per desgràcia, encara molts enemics. També volem donar el nostre especial suport a tots aquells que estiguen encara dins de l'armari o que hagen patit discriminació. L'eixida de l'armari és un procés llarg i costós que heu de dur al vostre ritme, no sou pitjors per això, la situació de cada u és diferent, així que vos donem ànims i vos comentem que hi ha una sèrie de recursos i associacions a la universitat que consten de suport professional, com el servici de psicologia de la UV (Assessorament sexològic de la UV).
Recordeu que sou LGTB+, sou vàlids i, per damunt de tot, sou PERSONES i mereixeu respecte, no deixeu que vos xafen ni menyspreen.
A esta etapa de les nostres vides, l'acceptació es troba molt implantada i ja no està la por d'eixir de l'armari al nostre entorn més proper, ningú o quasi ningú ens coneix, així que es pot fer un "reset" de la nostra conducta per a ser, des d'un principi, el que realment som, sense haver de patir el canvi en com ens veuen els altres. Per a la majoria, açò és un alliberament.
Així que anem ja als resultats de l'enquesta. Hem d'agrair gratament la gran participació dels alumnes de 4t, dels quals han contestat 70 persones, formant un 40% dels 172 participants a l'enquesta. Segons baixem el curs, va baixant la participació, però sempre resultant en una mostra suficientment representativa, fins a un mínim de 20 persones que han respost que són del 1r curs. També hi han participat 10 persones relacionades amb la facultat però que no cursen actualment cap dels dos graus que oferta la facultat, sinó en etapes superiors.
Per altra banda, el 90% dels enquestats estudien el grau en Física, mentre que la resta es troben fent Òptica i Optometria.
Quant a la cisheteronormativitat (ser heterosexual cisgènere), el 70% dels enquestats la complixen, mentre que el 30% restant pertanyerien d'una forma o altra al col·lectiu LGTB+. La forma de preguntar-ho podria haver sigut millor, ho reconeixem 😅.
Creiem que la pregunta anterior ha sigut mal plantejada perquè, dins dels LGTB+, un 20% són heterosexuals, xifra que no és compensada amb les respostes de transsexualitat ni no-binarisme. De totes formes, també es pensava incloure dins d'eixa pregunta a la gent que haja tingut experiències homosexuals, així que hem marcat un triple.
Un altre 20% es consideraria homosexual dins de la comunitat LGTB+ ja esmentada, i la resta es declara bisexual, amb una xicoteta minoria que no es considera cap de les sexualitats dites ni asexual, dels quals cap s'ha enquestat.
El gènere dels enquestats està prou igualat, amb aproximadament la mitat dels enquestats LGTB+ considerant-se xics i l'altra mitat, xiques, amb un enquestat que no es reconeix amb cap dels dos gèneres majoritaris. Altrament, el gènere actual de tres dels enquestats és diferent del que els fou assignat en nàixer.
Però ara deixem-nos de definicions i anem a les barreres socials, un fet amb què ens hem de trobar segons avancem i ens tornem sers socials. Només un terç dels enquestats es troba completament fora de l'armari, eixe concepte que descriu a qui encara no ha parlat de la seua sexualitat al seu entorn.
Malauradament, el 40% encara no ha fet el pas d'eixir de l'armari amb cap membre de la seua família, mentre que només el 20% hi viuen amb normalitat la seua sexualitat. Per descomptat, cada u té el seu ritme d'eixida de l'armari. Des d'ací només podem donar-los suport i ànim en l'ardu camí de la llibertat.
Quant a les amistats, les dades són més positives, ja que més del 60% dels participants estan fora de l'armari amb els seus amics, però seguix hi havent una xicoteta minoria del 6% que encara no han pogut fer-ho de cap manera. El 30% restant es troben en procés.
En la universitat les dades són intermèdies a les dos anteriors. La mitat de les persones LGTB+ viuen plenament la seua sexualitat a la universitat, mentre que un 20% estan encara en camí i un altre 30% encara no ha sentit la suficient seguretat i confiança com per a eixir de l'armari.
Parlant de temes més íntims entrem a les relacions entre persones. 54 participants LGTB+ de l'enquesta ens han parlat sobre el gènere de les seues relaciones afectivo-sexuals. D'estos enquestats, un 30% mai ha mantingut cap tipus de relació amb persones del gènere oposat al seu; altrament, el 50% les ha tingudes amb gent del seu gènere.
Ara entrem a un tema més delicat, la discriminació per motius de sexualitat i gènere, un trist fet que encara es viu molt a sovint. De totes formes, els resultats són "quasi" positius, ja que "només" el 32% dels enquestats LGTB+ ha patit algun tipus de discriminació per la seua condició. Esperem que no siga una cosa de l'edat, que ens hauria fet tindre menys temps per a arribar a patir-la.
En relació amb això, quasi la mateixa proporció, el 27%, ha patit violència física i verbal per la seua forma de ser, actes poc tolerables en la societat espanyola, que, teòricament, és de les més obertes a este tema. Per desgràcia, sempre hi haurà imbècils.
Una part més agredolça són les sorpreses positives i negatives que s'han rebut dels entorns propers. Un 30% de les persones LGTB+ han contestat haver ser decebuts per una persona propera. Per sort, els resultats positius són majors, amb un 50% que han respost que han sigut sorpresos positivament per algun familiar o amic proper.
Finalment, s'ha deixat l'opció de fer un comentari al voltant d'aquest tema per a mostrar de més a prop el que pensa la gent de tot açò.
Tornant a les sorpreses positives, un dels enquestats ens diu: "Mi madre tiene mucha confianza conmigo en ese tema. Aunque en un principio me resultaban violentas sus charlas y sus preguntas, ahora he aumentado mi confianza con ella, me ayuda a poder quedar con gente, guarda el secreto al resto de la familia y es muy asertiva con todo".
Un major (pel que es deduïx) ens conta: "La verdad es que soy un tipo con suerte. Cuando salí del armario estaba cagado en los pantalones, y de hecho fue un proceso que me tomé con mucha calma, pero todo el mundo a mi alrededor respondió súper bien, incluidos amigos que sé que son gente conservadora y muy religiosa. Algún amigo incluso me "riñó" por no habérselo contado antes! Recuerdo con mucho cariño esa anécdota, porque me dijo algo del tipo "estás tonto, me habría gustado estar presente durante todo ese proceso" (useful info: estas cosas sucedieron en la segunda mitad de los 2000)".
Altra persona ens conta una de les generalitzacions més esteses que giren al voltant de la gent homosexual i bisexual:"Aportación negativa: cuando dices que has tenido alguna relación con alguien de tu mismo género hay gente que se piensa que te gustan todas las personas de tu mismo género y es agobiante". Però també ens diu que "Algo positivo: en el mismo caso que antes pero también hay gente del mismo género que es curiosa y pregunta cosas positivas y eso da gusto".
Altre enquestat ens comenta les diferències entre l'ambient a la universitat i l'ambient als pobles: "En bastantes entornos, por ejemplo en la universidad, no he salido del armario realmente porque no lo estuve en primer momento. Puede que sea suerte, puede que sea que la universidad suele presentar un entorno muy positivo en este tema, o pueden ser ambas, pero en ningún momento me he visto forzado a seguir expectativas y/o prejuicios de género ni he sentido ningún tipo de homofobia hacia mi persona. En mi pueblo, eso sí, en particular desde ciertas tribus sociales como los "canis" he experimentado un cierto grado de homofobia y, hasta en una ocasión, una agresión física".
Finalment, ens trobem amb una crítica als constructes socials:"Pues como nunca he estado con un tío a efectos prácticos no sufro lo que una persona en una relación con alguien de su mismo sexo.
En general el género y la orientacions sexual las veo como mierdas sociales que tendrian que desaparecer, aunque soy consciente de que aunque no tengan justificación material, en nuestras sociedad existe el género y no lo escogemos, sino que se nos impone. Por eso he puesto que mi género es hombre, aunque en realidad no me identifico para nada con el género masculino".
Per a concloure volem donar el nostre suport a totes les persones que s'identifiquen com a LGTB+. Si ens unim, no podran amb nosaltres; tenim molts aliats, però, per desgràcia, encara molts enemics. També volem donar el nostre especial suport a tots aquells que estiguen encara dins de l'armari o que hagen patit discriminació. L'eixida de l'armari és un procés llarg i costós que heu de dur al vostre ritme, no sou pitjors per això, la situació de cada u és diferent, així que vos donem ànims i vos comentem que hi ha una sèrie de recursos i associacions a la universitat que consten de suport professional, com el servici de psicologia de la UV (Assessorament sexològic de la UV).
Recordeu que sou LGTB+, sou vàlids i, per damunt de tot, sou PERSONES i mereixeu respecte, no deixeu que vos xafen ni menyspreen.
Comentarios
Publicar un comentario